Els valencians i valencianes som un poble amb segles d’història. Milions són les persones que han viscut i milions som les que vivim al territori que abraça la Mediterrània des del riu Sénia fins el Segura. Persones amb diverses necessitats, interessos i aspiracions en funció del context del nostre temps. Però sempre amb el clar horitzó de viure millor que ho van fer els nostres avantpassats, i construir un futur ple de benestar i oportunitats en un clima de convivència pacífica.
Malauradament, l’anhel de treballar per un esdevenir ple de dignitat per a tanta i tanta gent, la il·lusió d’un poble esforçat per assolir la felicitat, no sempre ha estat possible. El 25 d’abril del 1707, els valencians i valencianes vàrem perdre a mans de les tropes borbòniques la nostra capacitat d’autogovernar-nos. L’antic Regne de València, que amb les seues lleis i hisenda pròpia havia gaudit del màxim esplendor, va passar a ser un territori subjugat a les ordres d’una Espanya centralista.
Portem més de tres-cents anys patint-ne les conseqüències. Amb el paper de germà pobre que se’ns ha assignat a l’actual règim autonòmic i un Estatut d’Autonomia no referendat per la ciutadania valenciana, l’Estat Espanyol no dubta en ignorar les necessitats més bàsiques del poble valencià, amb un infrafinançament i unes inversions absolutament insultants per als cinc milions de valencians i valencianes.
La Batalla d’Almansa del segle XXI es juga als parlaments i als carrers, amb Les Corts i la Generalitat al capdavant; reclamant el respecte que la gent del País Valencià mereixem i abanderant la nostra dignitat. L’eterna batalla desigual, provocada per unes elits centralistes d’Espanya que ignoren les justes reivindicacions d’un poble divers que necessita viure millor.
Per això, el 25 d’abril alçarem la nostra veu. Des de la unitat de qui sap que s’hi juga el futur, omplirem places i carrers, pobles i ciutats de les nostres comarques i capitals per defensar la nostra dignitat. No ens resignem a que altres decidisquen per nosaltres com haurem de viure. Estem farts d’ofrenar noves glòries a qui ens margina i ens relega a l’últim lloc de la fila en les inversions per habitant. Ha arribat l’hora de demostrar al món que som un poble valent amb la força necessària per tirar endavant. Perquè les nostres decisions del present, seran la clau del nostre futur.
